LA CONURBACIÓ BIL-DON (BILBO-DONOSTIA), Bilbao-Sant Sebastià, ÉS PART DE LA CONURBACIÓ BIL-BAI (BILBO-BAIONA), Bilbao-Baiona.

BIL-DON és una conurbació. La conurbació BILBO-DONOSTIA, BILBAO-SANT SEBASTIÀ, descoberta (i batejada fent ús del privilegi del descobridor) pels sociòlegs bascos Justo DE LA CUEVA i Margarita Ayestaran i presentada l’any 1982 en el seu llibre Euskadi ¿dónde vas? ¿por qué?.

BIL-DON respon molt exactament al concepte de conurbació (defensat per Lewis MUNFORD i creat pel seu mestre, el pioner de l’urbanisme Patrick GEDDES) que suposa la fusió de diverses ciutats preexistents més que l’expansió d’un únic centre.

Els geògrafs Manuel FERRER REGALES i Andrés PRECEDO LEDO havien assenyalat ja l’any 1977 (vegeu el seu llibre El sistema urbano vasco. Las ciudades de Guipúzcoa y Vizcaya, Leopoldo Zuzaga, Durango, 1977) una sèrie de casos de conurbació quallats o iniciats a Euskal Herria Sud: 1) Irún-Fuenterrabía; 2) Eibar-Ermua-Elgoibar; 3) Tolosa-Anoeta-Irura-Villabona-Andoain; 4) Beasain-Lazcano-Olaberria-Villafranca de Ordizia; 5) Azcoitia-Azpeitia; 6) Zumárraga-Legazpia-Villareal de Urrechu; 7) Mondragón-Arechavaleta; 8) Munguía-Bilbao; 9) Amorebieta- Bilbao; 10) Llodio-Amurrio-Orduña.

DE LA CUEVA i AYESTARAN van intuir que aquestes microconurbacions assenyalades per FERRER i PRECEDO podrien ésser reconegudes com a fagocitades i absorbides alhora per una conurbació més gran que anés ininterrompudament de Bilbo a Donostia, de Bilbao a Sant Sebastià. I per comprovar-ho van aplicar estrictament els criteris de delimitació d’Àrees Metropolitanes establerts oficialment l’any 1965 per la Dirección General de Urbanismo del Ministerio de la Vivienda, que els va copiar dels criteris urbanístics dels Estats Units.

Van aplicar aquests criteris a les dades dels Censos de Població de 1960 i 1970 i del Padró de 1975. L’any 1975 va aparèixer quallada i travada BIL-DON, com mostren els mapes:

Mapa en tres temps
i mapa de la conurbació

DE LA CUEVA i AYESTARAN destaquen la brutalitat del procés de creixement de BIL-DON (gairebé multiplica per TRES la població en el període 1960-1981 i per DOS en tan sols els 25 anys del període 1950-1975) i el seu alentiment a partir de 1975.

La població de fet del conjunt dels 77 municipis (que engloben 1.876 quilòmetres quadrats) ha evolucionat així:

DE LA CUEVA i AYESTARAN van advertir la rudimentarietat dels criteris de la Dirección General de Urbanismo espanyola que van utilitzar (ús acrític dels termes municipals sense corregir les carències i deficiències que implica la seva delimitació, p.e.). Van assenyalar que: "Es evidente que la realidad de la conurbación BIL-DON desborda los limites que pueden fijarse con los toscos prodcedimientos que hemos empleado. Pero precisamente nuestro objetivo era demostrar la realidad de la conurbación BIL-DON i llamar la atención sobre esa realidad que deviene un factor causal y explicativo de primer orden para los problemas vascos. Nuestra hipótesis de trabajo era que, incluso con los toscos métodos de la Dirección General de Urbanismo, la potente realidad del fenómeno BIL-DON quedaría de manifiesto".

També van assenyalar que la limitació del seu llibre a Euskal Herria Sud (la part d’Euskal Herria súbdita de l’Estat espanyol: les quatre províncies d’Araba, Bizcaya, Guipuzkoa, Nafarroa) els obligava a tallar la conurbació per l’Est al límit d’Hondarribia i Irún amb la frontera entre els Estats espanyol i francès. Però que la realitat de la unitat estructural urbanística, ètnica i creixentment econòmica entre Ipar (Nord) i Hego (Sud) es revela també en el fet que, en realitat, la conurbació continua per la costa fins a Bayona (Baiona).

La realitat és que la conurbació BIL-DON no és més que una part (encara que la més gran) de la conurbació BIL-BAI (BILbo-BAIona, Bilbao-Baiona).